El sentiment de solitud és un dels principals problemes de les societats occidentals. En els últims anys els avanços en internet ens han portat a ser una societat més connectada que mai, a pesar d’açò, aquest sentiment s’està incrementant. Per sobreviure i prosperar, els éssers humans necessitem dels altres per satisfer les necessitats d’afecte, pertinença i reconeixement. D’aquesta manera, la solitud sorgeix de la discrepància entre les relacions íntimes i socials desitjades i les reals. La investigació indica que la solitud està relacionada amb l’estrès i amb diverses conseqüències en la salut tant física com psicològica. Aquesta es pot experimentar al llarg de la vida, encara que és més freqüent entre la població gran. Tot açò emfatitza la importància d’estudiar-la i profunditzar en la seua influència en el benestar de la nostra societat. En aquesta tesi doctoral, la solitud s’aborda en relació a diferents estressors (estrès als primers anys de vida (ELS, per les seues sigles en anglès) i estrès durant la vida adulta) i diferents indicadors de salut subjectius (salut psicològica, salut física i declivi cognitiu subjectiu (SCD, per les seues sigles en anglès)), objectius (mesures del funcionament de l’eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal (HPA, per les seues sigles en anglès) i biomarcadors de patologia en la Malaltia D’Alzheimer (AD, per les seues sigles en anglès) i en la Malaltia Cerebrovascular (CVD, per les seues sigles en anglès)) en persones sanes joves, de mitjana edat i grans. El primer capítol és una introducció general als estudis inclosos en aquesta tesi doctoral. Breument, es descriu l’actual literatura sobre solitud i la seua relació amb l’estrès i la salut. En primer lloc, es presenta la relació entre les experiències adverses en etapes primerenques de la vida i el sentiment de solitud durant l’etapa adulta. Igualment, s’assenyala que aquest sentiment es pot entendre com un factor estressant, i es presenten alguns estudis que informen dels seus efectes sobre la salut física i psicològica. A més, es revisa la literatura sobre la relació tant de l'ELS com de la solitud amb el funcionament basal de l'eix HPA ja que és un important sistema endocrí implicat en la salut i l'estrès. Finalment, el capítol descriu les darreres investigacions sobre el possible paper de la solitud en el context de l’SCD, suggerida com l'etapa preclínica més primerenca de l’AD, i la seua relació amb la patologia cerebral precoç de l’AD i CVD. L'última part del capítol inclou els principals objectius i hipòtesis d'aquesta tesi doctoral. Els tres capítols següents descriuen els tres estudis que en formen part. Cadascun d'aquests capítols conté una breu introducció que descriu la literatura relacionada més important, la metodologia específica utilitzada i els resultats trobats, i una discussió de les principals troballes. En el segon capítol, s’explica el primer estudi. Aquest estudi examina el paper de la solitud com a mediadora entre l'ELS i la seua relació amb la percepció de l'estrès i el funcionament basal de l'eix HPA durant l'edat adulta en persones joves i de mitjana edat sanes. En el tercer capítol, es descriu el segon estudi, que analitza la solitud i la seua associació amb la salut subjectiva psicològica i física i el funcionament basal de l'eix HPA en persones sanes de mitjana edat i gent gran i si aquestes associacions difereixen en funció del sexe. Finalment, en aquest capítol, s'explora si el funcionament basal de l'eix HPA funciona com a mecanisme subjacent en la relació entre la solitud i la salut. El quart capítol inclou el tercer estudi. Aquest estudi investiga el paper d’aquest sentiment en el context de l’SCD com a possible indicador primerenc de l'AD i la CVD en persones grans no deteriorades cognitivament. El cinquè capítol analitza les principals conclusions dels estudis empírics esmentats anteriorment. També es discuteixen les limitacions i els punts forts d'aquests estudis, així com les direccions per a futures investigacions. El sisè capítol inclou les principals conclusions. Finalment, el setè capítol consta d'un resum de la present tesi doctoral en valencià.

Loneliness is one of the main issues in Western societies. Internet advances in recent years have made us a more connected society than ever, but despite this, loneliness is increasing. For survival and advancement, human beings need others to satisfy their needs for affection, belonging, and recognition. Thus, loneliness arises from the discrepancy between desired and actual social and intimate relationships. Research indicates that feelings of loneliness can be understood as a stressor, and it is related to several adverse consequences for physical and psychological health. This feeling can be experienced throughout life, although it is more frequent among the older population. All of this emphasizes the importance of studying loneliness and its influence on the well-being of our society. In this doctoral thesis, loneliness is addressed in relation to different stressors (Early Life Stress (ELS) and stress during adulthood) and different subjective (psychological, physical, and subjective cognitive decline (SCD)) and objective (basal Hypothalamic-Pituitary-Adrenal axis (HPA axis) functioning measures and biomarkers of Alzheimer’s Disease (AD) and Cerebrovascular Disease (CVD) pathology) health indicators in young, middle-aged, and older healthy people. The first chapter is a general introduction to the studies included in this thesis. Briefly, it describes the current literature on loneliness and its relationship with stress and health. In the first place, it presents the relationship between adverse experiences in the early stages of life and feelings of loneliness during adulthood. Likewise, it points out that loneliness can be understood as a stressor, and some studies that report its effects on physical and psychological health are presented. In addition, the literature on the relationship of both ELS and loneliness with the basal HPA axis functioning is reviewed because it is an important endocrine system involved in health and stress. Finally, the chapter describes the latest research on the possible role of loneliness in the context of SCD, suggested as the earliest preclinical stage of AD, and its relationship with early brain pathology of AD or CVD. The last part of the chapter includes the main aims and hypotheses of this doctoral thesis. The following three chapters describe the three studies in this doctoral thesis. Each of these chapters contains a brief introduction that describes the most important related literature, the specific methodology used and results found, and a discussion of the main findings. In the second chapter, the first study is explained. This study examines the role of loneliness as a mediator between early life stress and its relationship with the perception of stress and the basal HPA axis functioning during adulthood in healthy young and middle-aged people. In the third chapter, the second study is described, which analyzes loneliness and its association with subjective psychological and physical health and basal HPA axis functioning in healthy middle-aged and older people and whether these associations differ depending on sex. Finally, in this chapter, we explore the basal HPA axis functioning as an underlying mechanism in the relationship between loneliness and health. The fourth chapter includes the third study. This study investigates the role of loneliness in the context of SCD as a possible early indicator of AD and CVD in cognitively unimpaired older people. The fifth chapter discusses the main findings of the empirical studies mentioned above. The limitations and strengths of these studies are also discussed, as well as directions for future studies. The Sixth chapter includes the main conclusions. Finally, the seventh chapter consists of a summary of the present doctoral thesis in Valencian.