Resum: La figura literària de Griselda és mostra fefaent de la dona maltractada psicològicament. Des del conte de la literatura popular -font del Decameró-, tanmateix, ha anat canviant de status. A fi d?observar el recorregut als segles següents, cal partir de les versions medievals de Petrarca i de Boccaccio, lligades a la de Metge, ja que el relat es difon a través de les versions en llatí, italià i català. Per fer el seguiment temàtic en textos catalans, recorrem a documentació de caràcter popular o marginal, contrastant-la amb el curs dels relats griseldians, incloent alguns en castellà. De l?anàlisi desprenem que la defensa fermament humanística de la dona per part de Metge, manifesta al seu Griselda, s?interrompí arreu, fet que ens permetrà reflexionar sobre diverses qüestions de periodització literària.Paraules clau: Griselda, Bernat Metge, Humanisme, segles XV-XVIII, perioditzacionsGriselda?s literary figure is a convincing example of a psychologically abused woman. Since the story of popular literature -source of the Decameron-, however, it has been changing its status. In order to observe the course in the following centuries, it is necessary to start from the medieval versions of Petrarch and Boccaccio, linked to that of Metge, as the story is spread through the Latin, Italian and Catalan versions. To deal with the thematic approach in Catalan texts, we resort to documentation of a popular or marginal nature, contrasting it with the course of Griseldian stories, including two famous Castilians. From the analysis we can see that the firmly humanistic defense of women by Metge, manifests in his Griselda, was interrupted everywhere, which will allow us to reflect on various issues of literary periodization.Keywords: Griselda, Bernat Metge, Humanisme, XV-XVIII centuries, periodizations