L’activitat física (AF) ha demostrat tenir una gran quantitat d’efectes positius sobre la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Amb tot, diversos estudis han trobat que les persones amb discapacitat participen en AF en menor mesura que la població general. Davant d’aquesta situació, el disseny i desenvolupament d’intervencions centrades en l’increment i la millora de la participació en AF de les persones amb discapacitat ha de ser un objectiu prioritari de les polítiques de salut pública. L’objectiu general de la present tesi doctoral és estudiar l’AF de l’alumnat amb discapacitat de les universitats espanyoles i els seus correlats sociodemogràfics, psicosocials i de l’entorn, per tal de generar un coneixement valuós per al disseny i el desenvolupament de polítiques universitàries de salut centrades en el foment d’estils de vida actius en aquest col·lectiu. Per fer-ho, s’utilitzen de forma conjunta la Teoria de la Conducta Planejada i la teoria socioecològica de promoció de la salut. Els i les participants d'aquest estudi transversal es van reclutar a través dels serveis d’atenció a la discapacitat de les universitats espanyoles. Un total de 1.264 estudiants universitaris amb diferents discapacitats (física, trastorn mental, sensorial, malaltia crònica o múltiples discapacitats) van ser enquestats. Els instruments utilitzats per a la recollida de dades van ser l’International Physical Activity Questionnaire-Short Form, la versió reduïda en espanyol del qüestionari Barriers to Physical Activity Questionnaire for People with Mobility Impairments i un qüestionari de Teoria de la Conducta Planejada en l’AF. Les dades recollides es van analitzar utilitzant diversos anàlisis estadístics, com ara proves no paramètriques, anàlisi factorial confirmatòria, regressió múltiple o anàlisi del camí. Els resultats obtinguts indiquen que un percentatge molt alt (63,1%) de l’alumnat no compleix cap de les recomanacions d’AF de l’Organització Mundial de la Salut. A més, l’alumnat amb múltiples discapacitats, malalties cròniques, discapacitat adquirida, l’alumnat més major, l’alumnat amb obesitat i les dones reporten menys AF que els seus homòlegs. Les barreres intrapersonals, com ara el dolor, la fatiga, la falta de motivació i la falta de confiança són les més importants, especialment per a les dones, l’alumnat amb múltiples discapacitats, l’alumnat amb un major grau de discapacitat i l’alumnat més major. Les barreres organitzacionals, com la falta de programes d’AF adaptada i el seu cost econòmic o la falta de formació dels tècnics de les instal·lacions esportives, també destaquen com a factors rellevants, especialment en l’alumnat amb múltiples discapacitats, discapacitat física o un major grau de discapacitat. Les barreres interpersonals, com ara la inactivitat dels amics i la inactivitat de la família afecten més l’alumnat més major i l’alumnat amb múltiples discapacitats. Finalment, les barreres comunitàries, com ara les voreres inaccessibles o els clots als carrers, afecten més l’alumnat amb múltiples discapacitats, discapacitat física o major grau de discapacitat. També cal destacar que l’autoeficàcia i la controlabilitat s’han mostrat com a predictors directes de l’AF, amb les dones presentant puntuacions més baixes en ambdós constructes. A més, les intencions i les barreres socioecològiques també s’han mostrat com a predictor directe de l’AF, mentre que alguns nivells socioecològics de barreres s’han revelat com a predictors de l’autoeficàcia i de la controlabilitat. En conclusió, la present tesi doctoral aporta un coneixement valuós per al desenvolupament de polítiques de salut a les universitats dirigides a l’alumnat amb discapacitat. Els resultats obtinguts poden ser un punt de partida per als serveis d’esports i els serveis d’atenció a la discapacitat d’aquestes institucions per tal de dissenyar i portar a terme intervencions de canvi de comportament en AF que amplien i milloren l’accés d’aquest col·lectiu als beneficis d’un estil de vida actiu.

Physical activity (PA) has been shown to have positive effects on the health, well-being and quality of life of people with disabilities. However, several studies have found that people with disabilities engage in PA to a lesser extent than the general population. In the light of the foregoing, the design and development of interventions focused on increasing and improving PA participation of people with disabilities should thus be a major goal of public health policies. The overall purpose of this doctoral thesis is to study the PA of Spanish university students with disabilities and its sociodemographic, psychosocial and environmental correlates, in order to generate valuable knowledge for the design of university health policies aiming to encourage physically active lifestyles among this population. To do so, the Theory of Planned Behaviour and the social ecological theory of health promotion are used. Participants for this cross-sectional survey study were recruited through the disability care services of Spanish universities. A total of 1264 university students with different disabilities (physical, mental disorder, sensory, chronic illness or multiple disabilities) were surveyed. The International Physical Activity Questionnaire-Short Form, the reduced Spanish version of the Barriers to Physical Activity for People with Mobility Impairments and a Theory of Planned Behaviour questionnaire were used for data collection. Different statistical analyses such as non-parametric tests, confirmatory factor analysis, multiple regression and path analysis were used for data analysis. A high percentage (63.1%) of university students with disabilities do not meet any of the World Health Organization PA recommendations. Moreover, students with multiple disabilities, chronic illnesses, acquired disabilities, older students, obese students and women report less PA than their counterparts in the different PA domains. Intrapersonal barriers such as pain, fatigue, lack of motivation and lack of confidence have been found to be the most important, especially for women, students with multiple disabilities, students with higher disability grade and older students. Organizational barriers such as the lack of adapted PA programs and their economic cost or the lack of training of staff at fitness centres also stand out as relevant factors, especially in students with multiple disabilities, physical disability or higher disability grade. Interpersonal barriers such as the inactivity of friends and family affect older students and students with multiple disabilities to a greater extent. Finally, community barriers, such as inaccessible sidewalks or potholes in the streets, are more relevant for students with multiple disabilities, physical disability and higher disability grades. It is also relevant to highlight that self-efficacy and controllability have been shown as direct predictors of PA, with women scoring lower than men on both constructs. In addition, intentions and social ecological barriers have been shown as direct predictors of PA as well, and different social ecological levels of barriers have been revealed as self-efficacy and controllability predictors. In conclusion, the present doctoral thesis provides valuable knowledge for developing university health policies addressed to students with disabilities. The results obtained could be a starting point for the sports services and disability care services of these institutions in order to design and implement PA behaviour change interventions that increase and improve the access of this population to the benefits of an active lifestyle.