NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

L'última seda valenciana

DSpace Repository

L'última seda valenciana

dc.contributor.author	Bataller Català, Alexandre
dc.date.accessioned	2018-04-10T14:55:16Z
dc.date.available	2018-04-10T14:55:16Z
dc.date.issued	2006
dc.identifier.uri	http://hdl.handle.net/10550/65558
dc.description.abstract	Molt sovint ens trobem amb monografies històriques que posen el punt i final a segles d'esplendor de la seda valenciana, en el just moment de la desparició de les moreres del paisatge agrícola valencià, després de l'epidèmia de pebrina que assolà les produccions valencianes i europees a partir de 1854. En aquell moment històric de caiguda de la producció sedera, quan s'extingien els tradicionals mercats de fulla de morera, de capell o de seda filada i es tancaven moltes filatures, un comerciant tèxtil procedent de Nimes, Enric Lombard, a contracorrent de la tendència general a l'abandonament de l'activitat establí a Almoines (la Safor) una empresa que mantingué l'activitat seriricola al llarg del segle XX. En el primer terç del segle XX, l'empresa Lombard fou un membre actiu de l'anomenat Foment de la Sericicultura Valenciana, un organisme impulsor de la divulgació pedagògica de les tècniques modernes de cria de cucs entre els llauradors i de l'extensió del seu cultiu. En plena Dictadura, un decret de 1946 regulà les zones sericícoles d'Espanya, amb la designació de Lombard S.A. com a l'única empresa responsable per a la zona valenciana i balear. Des d'aquell moment i fins l'any 1975, l'empresa Lombard tingué el control de tot el procés sericícola: des de les moreres, passant per les criances de cucs i acabant en la filatura i posterior comercialització de les madeixes de seda. En aquest context, hi destacaren les produccions dutes a terme a la Canal de Navarrés i el Camp de Túria, que suposaren la implantació de les anomenades 'collites dirigides' i la introducció d'una varietat de cuc, el 'polihíbrid japonés' A la tardor de 1975 una trentena de colliters de les comarques del Camp de Túria i la Canal de Navarrés començà la que seria la seua darrera anyada. Aquella primavera s'havia completat l'última collita a l'horta de Múrca i tot el Baix Segura, l'enclau més actiu en tota la producció de seda espanyola durant el segle XX. En aquest article es reconstrueix l'activitat de la seriricultura valenciana a partir del testimoni dels darrers colliters, l'últim eco d'una forma de viure que ha acompanyat els valencians durant vora huit segles.
dc.language.iso	cat
dc.relation.ispartof	Mètode - Revista de la Universitat de València, 2006, num. 50, p. 46-58
dc.source	Bataller Català, Alexandre 2006 L'última seda valenciana Mètode - Revista de la Universitat de València 50 46 58
dc.subject	Història econòmica
dc.subject	Agricultura Aspectes socials
dc.subject	Valencià
dc.title	L'última seda valenciana
dc.type	journal article	es_ES
dc.date.updated	2018-04-10T14:55:16Z
dc.identifier.idgrec	047634
dc.rights.accessRights	open access	es_ES