Molt sovint ens trobem amb monografies històriques que posen el punt i final a segles d'esplendor de la seda valenciana, en el just moment de la desparició de les moreres del paisatge agrícola valencià, després de l'epidèmia de pebrina que assolà les produccions valencianes i europees a partir de 1854. En aquell moment històric de caiguda de la producció sedera, quan s'extingien els tradicionals mercats de fulla de morera, de capell o de seda filada i es tancaven moltes filatures, un comerciant tèxtil procedent de Nimes, Enric Lombard, a contracorrent de la tendència general a l'abandonament de l'activitat establí a Almoines (la Safor) una empresa que mantingué l'activitat seriricola al llarg del segle XX. En el primer terç del segle XX, l'empresa Lombard fou un membre actiu de l'anomenat Foment de la Sericicultura Valenciana, un organisme impulsor de la divulgació pedagògica de les tècniques modernes de cria de cucs entre els llauradors i de l'extensió del seu cultiu. En plena Dictadura, un decret de 1946 regulà les zones sericícoles d'Espanya, amb la designació de Lombard S.A. com a l'única empresa responsable per a la zona valenciana i balear. Des d'aquell moment i fins l'any 1975, l'empresa Lombard tingué el control de tot el procés sericícola: des de les moreres, passant per les criances de cucs i acabant en la filatura i posterior comercialització de les madeixes de seda. En aquest context, hi destacaren les produccions dutes a terme a la Canal de Navarrés i el Camp de Túria, que suposaren la implantació de les anomenades 'collites dirigides' i la introducció d'una varietat de cuc, el 'polihíbrid japonés' A la tardor de 1975 una trentena de colliters de les comarques del Camp de Túria i la Canal de Navarrés començà la que seria la seua darrera anyada. Aquella primavera s'havia completat l'última collita a l'horta de Múrca i tot el Baix Segura, l'enclau més actiu en tota la producció de seda espanyola durant el segle XX. En aquest article es reconstrueix l'activitat de la seriricultura valenciana a partir del testimoni dels darrers colliters, l'últim eco d'una forma de viure que ha acompanyat els valencians durant vora huit segles.