L’anomenada “fuga de cervells”, la mobilitat de persones joves qualificades, perfila una nova etapa en la precarització vital dels joves. En els anys que van des de l'inici de l’actual crisi, s’ha incrementat de forma considerable la quantitat de persones joves titulades que han marxat a buscar-se la vida a altres països. Encara que les dades no són precisessabem que poden ser diversos centenars de milers els joves que han marxat a altres països. Al marge dels efectes a nivell macrosocial, en el nivell microsocial aquest succés biogràfic implica una marca important en la trajectòria vital. Per a “fer-se majors” ja no n'hi ha prou amb formar-se, cercar ocupació, trobar parella i hipotecar-se, ara cal invertir en un mateix, tenir esperit cosmopolita, internacionalitzar-se i, finalment, saltar al buit sense xarxa de seguretat. Aquesta eixida de les i els joves no es produeix en un espai social neutre, sinó que es materialitza en un context discursiu de missatges contradictoris, però en el qual tenen gran pes els discursos que vinculen la mobilitat internacional amb qüestions presentades com a positives: dinamisme, empreniment, etc. En aquest treball ens aproximem a alguns dels discursos que sustenten i legitimen aquesta fugida, alhora s’analitzen les vivències i els discursos dels joves universitaris que han protagonitzat aquesta eixida del paìs. Al llarg del text donem compte d'alguns dels discursos que sustenten i legitimen aquesta fugida. En el primer bloc es presenta el disseny metodològic i en el mateix s’expliquen les preguntes que estan darrere d’aquest treball, els objectius, les tècniques de recerca utilitzades i la mostra en la qual s’ha centrat l’anàlisi. El tercer i el quart blocs recullen els fonaments teòrics sobre els quals es basa el disseny de la tesi i les dimensions que han estat considerades centrals. En concret, el tercer bloc fixa l’atenció en la noció de risc (Beck, 2002a; Furlong i Cartmel, 2006a) i en la seua difusió en les societats contemporànies. Es posa èmfasi en els processos d’extensió de la precarietat (Sennett, 2000, 2006) en un context en què s’ha aprofundit en la individualització (Beck i Beck-Gernsheim, 2003; Furlong i Cartmel, 2003; Lash, 2003). El quart bloc explora la dimensió del cosmopolitisme i la mobilitat (Beck, 2006; Harvey, 2009; Sheller, 2011; Urry, 2007) com elements coercitius i components bàsics dels discursos legitimadors de la precarietat. També es mostren les implicacions de la lògica del capital humà, la qual deriva en el reforçament de la idea dels subjectes com empresaris de si mateixos. En aquest quart bloc també es fa una aproximació al rol de la universitat neoliberal en la propagació d’aquestes narratives sobre el cosmopolitisme, la mobilitat i el capital humà (Slaughter i Larry, 1997). El cinquè bloc recull dades sobre la precarietat i sobre les eixides a l’estranger dels joves titulats. El sisè bloc presenta els resultats de l’anàlisi dels discursos de les persones entrevistades en aquest treball. Finalment, el darrer bloc es dedica a explicar les conclusions. Darrere d’aquest treball hi ha una sèrie de preguntes relacionades amb l’extensió de la lògica del capital humà i el cosmopolitisme, els quals estarien difonent-se i normalitzant-se, alhora que la precarietat esdevé constitutiva del conjunt de les diferents dimensions de les trajectòries vitals. Aquestes qüestions han estat presents al llarg de la tasca d’anàlisi dels discursos. Recorde breument aquestes preguntes inicials: els joves recentment titulats estan incorporant els missatges sobre l’activació i l’empreniment en els seus propis discursos? De quina forma afronten la construcció de les trajectòries individuals i quin paper juga el currículum (com element reificat del capital humà) en aquesta construcció? O, dit d’altra forma, l’empresarització de si mateix forma part de les guies d’orientació de l’acció dels individus? És el cosmopolitisme un valor ja interioritzat? Produeixen els subjectes respostes crítiques als discursos dominants sobre el capital humà i el cosmopolitisme?

The so-called "brain drain", means that mobility of qualified young people shaping up a new stage in the precariousness of life. In the years since the beginning of the current crisis, has increased considerably the amount of young people graduated that has gone out the country in search for a better life. Although the data is not precise, due mostly to the lack of reliable sources and the lack of political will to quantify the phenomenon, we know that can be several hundred thousand young people who have gone to other countries (González, 2013; Izquierdo, Francisco and Lacuesta, 2014). Apart of the macro social level effects, the micro social level of this biographical event involves an important mark in the life courses (Rynderman and Flynn, 2014). To "grow up" is not enough get educative credentials, search for jobs, find partner and mortgaged yourself, now you need to invest in yourself, have a cosmopolitan spirit, go abroad and finally jump into the void without net. This options for the young people do not occur in a neutral social space, but that is involved in a discursive context of conflicting messages, in which are very important the messages that presented as positive the international mobility: now geographical mobility is linked with dynamism, entrepreneurship, etc. In the pages that follow we take account of some of the discourses that support and legitimize the brain drain. In the first part I present the methodological design and the questions that are behind this work, the objectives, the research techniques used and the sample. The third and fourth parts is discussed the theoretical basics on which are based the design of the thesis and the dimensions that have been considered central. In particular, the third part puts the attention on the notion of risk (Beck, 2002a; Furlong and Cartmel, 2006a) and their diffusion in contemporary societies. The stress is placed on the processes of precariousness (Sennett, 2000, 2006), in a context of societies that have deepened in the individualization (Beck and Beck-Gernsheim, 2003; Furlong and Cartmel, 2003; Lash, 2003). The fourth part explores cosmopolitanism and mobility (Beck, 2006; Harvey, 2009; Sheller, 2011; Urry, 2007) as coercive elements and basic components of legitimates discourses of precarity. They are also included the implications of the logic of human capital (Foucault, 2007), which was derived in the idea of the subjects as entrepreneurs of themselves. In this fourth part also there is an approach to the role of the neoliberal university in the spread of these narratives about the cosmopolitanism, mobility and human capital (Slaughter and Larry, 1997). The fifth part collects data about the precariousness and the international mobility of young graduates. The sixth part presents the results of the analysis of the discourses of the people who were interviewed in this study. Finally, the last part is dedicated to explain the conclusions. Behind this study there are some questions related to the extension of the logic of human capital and cosmopolitanism. In contemporary societies human capital and cosmopolitanism would be spreading and normalizing, while uncertainty becomes constitutive element of all the different dimensions of life courses. These issues have been present all along the discourse analysis. Let us briefly recall these initial questions: are young graduates incorporating messages about the activation and entrepreneurship in their own discourses? How do they face the construction of individual careers and what role does the curriculum play (as a reified element of human capital) in this construction? Is self-entrepreneurship part of the action orientation guides of individuals? Is cosmopolitanism internalized as a value? Are subjects producing critical responses to the dominant discourses on human capital and cosmopolitanism?