La investigació que es presenta planteja la necessitat d'un tractament didàctic de la biodiversitat en sintonia amb la complexitat que és inherent a aquest concepte. Partint de la base que el concepte de biodiversitat és excepcionalment ambigu, i per tant cada situació pren sentit segons el significat que cadascú atribueix al concepte, es defineixen competències de contextualització de la biodiversitat, el perfeccionament de les quals ha de permetre als estudiants millorar la qualitat dels seus arguments en la presa de decisions sobre conservació de la biodiversitat. Així mateix, es parteix d'una noció de qualitat en l'argumentació caracteritzada com l'assoliment simultani de nivells elevats pel que fa a la complexitat estructural i a la coherència dels arguments. Una primera hipòtesi ha posat a prova estadísticament la millora de la complexitat estructural del discurs dels estudiants, analitzada a través del mètode dels clústers, basat en l'aplicació del model de Toulmin per a l'argumentació (TAP). Els resultats en aquest sentit han estat favorables als arguments formulats després d'una intervenció didàctica dissenyada per al desenvolupament dels recursos necessaris per a la contextualització de la biodiversitat, així com per a promoure la capacitat d'integrar aquests coneixements en la creació activa del sentit del discurs. Una segona hipòtesi s'ha centrat en l'anàlisi, des d'un punt de vista qualitatiu, dels arguments amb un major nivell de complexitat estructural, intentant reconèixer patrons complexos d'integració entre els coneixements mobilitzats, i també la possible relació d’aquests patrons amb la conformació d'un discurs cohesionat a nivell micro- i macroestructural, així com dotat d'una elevada coherència global. En la totalitat dels casos analitzats, s'ha pogut constatar una mobilització deliberada dels recursos de contextualització per part dels estudiants per tal de dotar els seus arguments d'aquestes propietats. Finalment, amb una tercera hipòtesi, s'ha intentat precisar la forma i el grau en què els diferents recursos han sigut mobilitzats en l'exercici de les competències de contextualització. S'han cercat diferències estadísticament significatives a favor dels arguments formulats després de la intervenció didàctica, quant a la varietat dels coneixements mobilitzats i a la relació dels arguments en qüestió amb l'exercici de més d'una competència. Els resultats, però, en aquest cas només han estat favorables a la nostra hipòtesi en el darrer aspecte, atès que no hem obtingut diferències significatives pel que fa al nombre d’arguments que mobilitzen diversos tipus de coneixements (declaratiu, procedimental i condicional) entre abans i després de la intervenció didàctica. El disseny experimental s'ha caracteritzat per la mancança de grup de control, la qual cosa ha accentuat el caràcter qualitatiu de la investigació. S'ha analitzat un total de 302 arguments, formulats per 36 grups, integrats cadascun per tres estudiants. D'aquests arguments, 80 han obtingut un nivell de complexitat estructural rellevant, aplicant el mètode dels clústers; i només 12 dels 80 arguments esmentats han assolit el nivell suficient per a ser analitzats qualitativament. La investigació ha revelat, així mateix, possibles propietats de les competències de contextualització respecte a les seues possibilitats de transferència a d'altres situacions-problema relatives a la família de situacions sobre conservació de la biodiversitat. Considerem que és probable que les competències de contextualització tinguen un paper actiu en favor de la seua pròpia transferibilitat.

Our work poses the need for a didactic treatment of biodiversity in line with the complexity that is inherent in this concept. Biodiversity being exceptionally ambiguous notion, the interpretation of each situation depends on the different meanings attributed to it. Taking this into account, we defined competences for the contextualization of biodiversity. Improving these competences will allow students to improve the quality of their arguments in decision-making on biodiversity conservation. We assumed a notion of argument quality as the simultaneous achievement of high standards regarding both structural complexity and argument coherence. Our first hypothesis tested the improvement of the structural complexity of the students’ discourse statistically, by analyzing it through the clusters method, which is based on the application of Toulmin's Argument Pattern (TAP). The results were favourable to the arguments formulated after an educational intervention designed to develop the necessary resources for the contextualization of biodiversity, and to promote the ability to integrate these skills in the active creation of the discourse’s meaning. Our second hypothesis focused on the analysis, from a qualitative point of view, of those arguments having a higher level of structural complexity, trying to recognize complex patterns of integration between the skills mobilized, and also the possible relationship of such patterns with the production of discourse that is cohesive, at both micro- and macrostructural level, and has high overall coherence too. In all the cases studied, a deliberate mobilization of contextualization resources by students in order to give their arguments such properties was found. Finally, our third hypothesis tried to clarify the manner and the degree in which the various resources have been mobilized in the exercise of contextualization competences. We searched for statistically significant differences in favour of the arguments formulated after the educational intervention, in terms of the variety of skills mobilized and the relationship of those arguments with the exercise of more than one competence. In this case, the results only supported our hypothesis in the latter aspect, as we did not find significant differences with respect to the number of arguments that mobilize different types of knowledge (declarative, procedural and conditional) between before and after the educational intervention. Our experimental design was characterized by the absence of a control group, which emphasized the qualitative nature of our research. We analyzed a total of 302 arguments produced by 36 groups, consisting of 3 students each. Of these arguments, 80 had a relevant level of structural complexity, as we found by applying the clusters method; and only 12 of those 80 arguments reached a sufficient level of structural complexity to be analyzed qualitatively. Our research also revealed possible properties of contextualization competences regarding their potential transfer to other problematized situations related to biodiversity conservation. We consider that contextualization competences probably play an active role in favour of their own transferability.