El taronger ha estat un arbre de jardí molt apreciat per les seues qualitats estètiques. En la tradició cultural valenciana els conceptes d’hort i jardí han estat íntimament relacionats. A finals del segle XVIII comencen en els cercles il·lustrats les primeres experiències del cultiu del taronger amb una finalitat comercial, del que s’obtenen quantiosos beneficis econòmics. En un primer moment els horts de tarongers quedaran centrats en els nuclis de la Ribera i de la Plana de Castelló on es van desenvolupar de forma molt lenta, fins que a meitat del segle XIX es donaren les condicions que afavoriren l’exportació de la producció als països europeus. Però a partir de 1880 el taronger es va estendre de forma generalitzada per tota la franja litoral compresa entre la Plana de Castelló i la Safor fins arribar a la dècada dels anys trenta. Les qualitats estètiques del taronger com a arbre de jardí es van estendre a tot un paisatge que es va cultivar de forma acurada, gràcies als importants beneficis econòmics que va generar.