|
No és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada
i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar
esculls d’una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació
dels fets històrics per aconseguir la legitimació
de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i
una historiografi a poc rigorosa, al marge de les expressions
més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens
dubte aquestes operacions. D’altra banda, es pot pensar
que l’amnèsia històrica, l’oblit del passat, que desarma la
consciència pública i impossibilita aprendre de la història,
és tan temible com l’excés de memòria, que situaria
permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint
el desplegament de la creativitat del present i dels
projectes de futur. Per aquestes i altres raons, la relació
amb el passat sempre serà una qüestió confl ictiva. |