|
No és cap concessió a l’estereotip dir que assistim, en aquest
tombant de segle, a un conjunt de transformacions que no poden
deixar indemnes les idees, l’àmbit atapeït de les representacions
de la realitat i de les projeccions d’interessos i valors. Però
aquests canvis tampoc no deixaran indemnes les institucions
que configuren la vida col·lectiva. I entre aquestes institucions
hi ha una d’excepcional importància, perquè és la seu de la
transmissió del saber en els seus escalons superiors i, també, de
la recerca i l’elaboració cultural al nivell més alt. Ens referim a la
universitat. Un espai de forta concentració de recursos humans
i materials que acompleix una tasca estratègica en les nostres
societats, amb una pluralitat de funcions. |
