En els anys viutanta té lloc l'inici d'un procés de descentralització política, amb la consegüent transferència de competències al nou govern autonòmic. Aquest procés s'acompanya d'un altre consistent en el creixent desplegament de polítiques de desenvolupament local. Ambdós suposen una oportunitat per a uns actors socials encara jovens en tant que s'obri un camp de possibilitats per a avançar en l'acció sociopolítica i la concentració social, tan a escala autonòmica com local. Amb tot, també suposa el repte per als actors socials de dotar-se d'unes estructures adequades per a desplegar una actuació territorial munícipal i comarcal satisfactòria. Sembla que els sindicats més representatius han sabut afrontar el repte (molt millor que la patronal) i fins i tot han actuat com a impulsors de la concentració territorial. Però no hem de llaçar les campanes al vol perquè encara queda bastant camí per recórrer.